Lmrabet va iniciar el passat 24 de juny una nova vaga de fam, després que, una vegada complerta la seva condemna, les autoritats marroquines li hagin negat, al seu propi país, el certificat de residència, el DNI i el passaport
Ali Lmrabet no és només un exemple de la duresa amb la qual actua la dictadura marroquina, sinó també de la doble moral de les institucions europees i internacionals en la defensa de la llibertat d'expressió. El seu cas compta amb un cert paral·lelisme ambCharlie Hebdo, ja que Demain magazine i la seva versió àrab Dumān, conformaven un mitjà satíric que es va atrevir amb la sagrada i tabú monarquia marroquina, tant en el seu vessant informatiu com en el caricaturesc. Per això Lmrabet va patir una repressió implacable: una condemna de tres anys de presó, posteriorment derogada per un indult després d'una vaga de fam i una campanya internacional; el tancament d'ambdues revistes; i una condemna de deu anys per no exercir la seva professió. Malgrat això, com ell mateix ens relata en aquesta entrevista, cap institució internacional s'ha preocupat pel seu cas ni per pressionar a Mohamed VI per reparar el que és un sistemàtic atropellament als seus drets fonamentals.
Ja s'ha complert la condemna de deu anys que et prohibia exercir la teva professió, però encara no has aconseguit normalitzar la teva situació
L'11 d'abril d'aquest any es va complir la condemna i el 20 d'abril vaig començar a fer gestions administratives per renovar el meu passaport i el meu DNI, que m'havia estat robat en el 2012 després d'una agressió policial en Tetuan.
Aquest robatori de quina manera i en quines circumstàncies es va dur a terme?
Una nit vaig patir una agressió per part de tres policies, que no es van identificar però que sé que ho són perquè els he vist, per exemple, en manifestacions. Em van robar el meu DNI i 20 euros que tenia en la butxaca. Aquella mateixa nit vaig anar a denunciar el robatori a comissaria donant les dades d'identificació del cotxe; però fins al dia d'avui no ha passat res amb la denúncia.
Quina és la teva situació legal actualment?
Ara mateix sóc un sense-papers al meu propi país, algú va decidir deixar-me indocumentat. Com et deia, el 20 d'abril vaig anar al que a Espanya seria la Delegació de Govern i em vand dir que no podien fer-me els documents. D'allà vaig anar a la comissaria del meu barri, on tenen la meva fitxa (al Marroc tenim una fitxa policial a cada barri) i em van donar el certificat de residència, que és un document que testifica que vius en un lloc determinat; però l'endemà em va cridar el comissari i em va dir: “per favor, has de retornar el certificat que et vaig donar”. En aquell moment, com que jo sé com funcionen les coses al Marroc, vaig recórrer a un perit judicial (equivalent a un procurador a l'Estat espanyol) perquè estengués acta que el certificat m'havia estat lliurat i que jo el retornava a petició del comissari.
Amb quines raons et van demanar la devolució del document?
Quan li vaig preguntar em va dir que havia rebut instruccions “de dalt”.
El passat 24 de juny vas començar una vaga de fam, a Ginebra, per exigir al Marroc, davant les Nacions Unides, que et siguin restaurats els teus drets ciutadans. Has tingut alguna resposta fins ara per part de les autoritats de les Nacions Unides o de les europees?
Absolutament res.
Durant els processos judicials entre 2003 i 2005 i posteriorment, durant la prohibició d'una dècada per exercir la teva professió, les institucions espanyoles o europees t'han ofert algun tipus de suport o han pressionat al govern marroquí per defensar els teus drets?
Defensen la llibertat d'expressió a Occident però no al Marroc. Pel Marroc ningú defensa la llibertat d'expressió; és com si no tinguéssim dret a aquesta llibertat.
En les seves condolences després de l'atemptat a la revista Charlie Hebdo, Mohamed VI, al contrari que altres caps d'Estat o de Govern, no fa cap defensa de la llibertat d'expressió.
En el meu cas, i no és l'únic, l'Estat marroquí utilitza tots els seus instruments per atacar-la. En aquest moment jo no he escrit res, ni sobre el rei ni sobre res, ja que no dirigeixo ni treballo per a cap periòdic. Només he anunciat la meva voluntat de tornar a obrir les meves revistes, i no han trobat una altra rèplica que la de denegar-me el DNI i el passaport, que és una cosa totalment inèdita. Quan primer et fiquen a la presó per exercir la llibertat de premsa, després et prohibeixen l'exercici de la professió durant deu anys, i al final t'impedeixen renovar el teu DNI i el teu passaport, el següent només pot ser l'assassinat.
Ja es tracta d'un assassinat civil
Sí, però el proper només pot ser un assassinat físic.
Segons un informe de 2013 de la Comissió d'Ajuda al Refugiat, el Marroc acumula un global de 25 anys de condemna a periodistes en l'última dècada, per delictes relacionats amb la llibertat d'expressió, i 2 milions d'euros per multes relacionades amb això mateix. Quin marge, si és que n'hi ha algun, de sortir-se dels consensos del règim, tenen els i les periodistes al Marroc?
Cap, i el meu cas és un exemple. Dels periòdics escrits, durant tot aquest temps, cap ha publicat res. Recentment, quan vaig anunciar que volia tornar a treure les meves publicacions, alguns mitjans sí que van publicar la notícia. Crec que molta gent va pensar que es produïa una certa normalització, però quan vaig començar a tenir problemes, s'ha tornat a silenciar el cas.
Internet ha variat alguna cosa del panorama mediàtic marroquí, des que vas ser condemnat?
No, just ahir van condemnar a quatre mesos de presó i 10.000 euros de sanció, a Hamid Mahdaoui, del web
Badil Info. No haurà d'entrar a la presó, però si fos condemnat per un altre cas, hauria de complir la condemna.
Has expressat que la teva voluntat és tornar a obrir les capçaleres que van ser tancades el 2003, però la constitució i crec que també el codi de premsa, segueixen considerant inviolables la figura del rei i de la monarquia, per les quals vas ser condemnat.
És que jo sóc periodista, i sóc marroquí, i tinc dret a poder tenir els meus papers i poder exercir la meva professió.
